ADRIAN

Era una vegada un xiquet anomenat Adrian. Ell era un xiquet com

un altre.Anava al´escola, feia els deures i fins i tot li feia cas als mestres .Ell era alt com un pi ,un poc tìmid i fortcom una pedra però

era molt bon xiquet.La seua

classe era gran i tenia un calendadari, una pisarra, 20 taules i una paperera  menudeta i de color gris.

El problema que ell tenia era que li agradaven totes les activitats extraescolars però sa mare no li  deixava apuntar-se a res. Com era principi de curs, un dia els van donar molts paperets d´activitats:                                                                                                                                      

De bàsquet  el dilluns.                                                                                                                        De patinatge el  dimarts.                                                                                                                                                                  De jockei el dimecres.     
De futbol el dijous.
De música el divendres.




           
Va arribar a casa i li va dir a sa mare:

- Mamà, ens han donat molts paperets d´activitats. Em podré apuntar a totes?

- A totes no, perquè no tindràs  temps ni per a fer els deures ni per a jugar amb els teus amics. No Adrian.

- Però jo em vull apuntar a totes. Faré tots els deures cada dia. T’ho promet.

- Bé. T´apuntaré a totes les activitats. Ja ho veuràs tu mateix com no tindràs temps de res.

Aleshores com era dilluns s’en va anar a l’activitat de bàsquet. Quan estava jugant va caure i se va fer molt de mal. Van cridar a lasevaa mare i al seu pare pero no tenien el mòbil en funcionament i van tocar a la seua iaia i ella si que tenia el mòbil enxufat. Li van contar tot el que havia passat i se´l va emportar a casa del seus pares i els va contar tot el que havia passat.

Aleshores el van portar a la enfermeria a curar-lo. Quan va arribar la metja els va dir que això no era res que en 1 segon se curaria i que podia seguir  jugant a totes les activitats. I aleshores Adrian se va ficar molt content i quan van arribar a les activitats Adrian li va contar als seus amics lo que hi havia dit la metja i també se van ficar tots molt contents.

Va seguir anant a  les activitats però al dia següent tenien un examen i com no havia estudiat va supendre. Es va ficar  molt  trist perquè son pare li havia dit que si suspenia algun examen l’esborraria de totes les activitats i Adrian és va ficar molt trist i es va pasar estudiant totes les vesprades i al següent examen el va aprovar amb un 10 i els seus pares i ell és van ficar molt contents                                                                                 i conte contat, conte acabat.

d’Anna Monfort Carda