PAU I LAURA ELS BESSONS

Un dia hi havia un xiquet i una xiqueta, al xiquet li deien Pau tenia  nou anys, era alt i prim, tenia els cabells acaragolats i uns ulls verds. A la xiqueta li deien Laura tenia nou anys, era alta i prima, tenia els cabells llisos i uns ulls verds. Pau i  Laura eren bessons i feien moltes aventures junts. Ells van nàixer el dia 12 de maig de 2003 i hui estan a 12 de maig de 2012 aixó volia dir que hui era el seu aniversari. Quan marxaven cap a l’escola  ja anaven en les invitacions del aniversari, abans dentrar a l’escola les van repartir. Quan van arribar a casa ja estava tot preparat, ... al cap de cinc minuts ja estaven tots els xiquets berenant, van bufar la tarta i al cap d’una estona els van donar els regals. Sa mare abans d’obrir-los els va dir:
-Sols tindreu un regal i eixe regal serà per als dos.
-Perquè mare?                                                                                                   
Va dir Laura...                                                                                            
-Perquè jo pensava que eixe regal el volieu els dos.
-Val,mare.
Va contestar Laura.                                                                                                                        
Els xiquets es van quedar en la boca oberta, quan van vore el  regal van córrer fins a la porta, i de l’emosió van plorar. Al cap de        
cinc minuts van cridar els dos junts:
-Un gos , un gos , per favor , un gos  no ens ho imaginavem mare!
Van nugar el gos a la cadira  i li van donar  un petó i un abraç a sa mare i a son pare i els van donar les gràcies.
El gosset els va agradar molt perque tenia la pell amb taques negres com un dalmata i el nas redonet.
Endemà a l’acabar l’escola se’n van anar a casa, van agarrar el gos i se’n van anar a passejar. Van pujar per la tanca i estaven tots els de la seua classe, i els van preguntar:
-On aneu, a passejar el gosset?
Els van contestar:
-Si.
-Que ho passeu bé , fins demà.
Pau i Laura van seguir el camí, ells volien arribar fins a les Roques de  Mallasén, però no sabien si els donaria temps. Pel camí estaven pensant com ficar-li  de nom al goset, Pau volia que li ficarem Sol , i Laura volia ficar-li Aire, com anaven per camins van soltar el goset, Laura com va vorer que se’n anava un poquet lluny li va dir :
-Aire, Aire, vine!
El gosset no li va fer cas i va seguir el camí.
Pau li va dir:
-Sol, Sol, vine!
I el gosset no va tardar ni cinc segons i ja estava al costa a Laura:
-Jo li he dit Sol i m’ha fet cas i tú li has dit Aire, i no t’ha fet cas jo pense que li hauriem de ficar Sol.
-Tens raó Pau li ficarem Sol.
Va dir Laura.
I... així va ser , li van ficar Sol.
Quan anaven per l’ ermita de Sant Ramón Laura i Pau li van alçar les potetes a Sol i van fer que beguera a la font ,quan va beure Sol li va entrar ganes de beure a Pau i a Laura , quan van acabar de beure es van girar i Sol no estava, els dos es van ficar nerviosos i van començar a buscar-lo per la muntanya, per camins... i ja es feia de nit i Sol no apareixia, Laura es va ficar a plorar i es va  agarra a Pau i li va dir:
-Pau, no encontrarem a Sol  i jo me l’estime molt.
Pau li va contestar:
-No patisques Laura anem cap casa i demà seguirem buscant-lo, que ja es molt tard.
Van anar cap a casa i quan van arribar, sa mare i son pare els van preguntar:
-I el gosset?
I els van contestar:
-S’ha perdut.
I els van dir... demà seguireu bucant-lo.        
Després els van preguntar:
-I com es això?
-Pues que ens hem parat  a beure i quan ens hem girat ja no estava.
Els van dir:
-Bé, no passa res demà  al eixir de l’escola  seguireu  buscant-lo, però a heu pensat com ficar-li?
-Si hem decidit ficar-li Sol (van dir els xiquets).
Després es van dutxar, es van ficar el pijama, van sopar, es van llavar les dents i s’en van anar a dormir.
Al dia següent a les 8:30 hores es van alçar i s’en van cap a l’escola els dos tristos, i els seus amics els van preguntar:
-Perquè esteu tristos?
Els van contestar:
-Perquè ahir quan vam passar amb el gosset per la tanca, vam seguir passejant però després es va  perdre el gosset.
-Ho sentim tots esperem que l’encontreu.
Els van dir els seus amics.
Quan ja eixien de l’escola van arribar a sa casa van agarrar el berenar i quan eixien per la porta per anar a buscar al goset, derrepent la gosseta va apareixer  i s’en van anar a dir-los a son pare i a sa mare que si s’en podien anar a la  tenda d’animals a comprar-li un collar en el nom de Sol gravat i...aixó  van fer.



MIRA QUIN GOS, MIRA QUIN GAT , QUE ESTE CONTE JA S’HA ACABAT.





                                                  Lidia Cátedra Torlà - Curs 5é - 2012 i 2013.