ELS I LES ALUMNES DE 5é HAN ESCRIT ESTES HISTÒRIES. ESPEREM QUE US AGRADEN.


TAMBÉ HI HA CONTES D'ALTRES CURSOS I ALUMNES.








Vistas de página en total

jueves, 3 de enero de 2013

TRES GERMANS I UNA GOSSETA ABANDONADA.




Johanna

Hi havia tres germans que els deien: Joan, Cristina i Yaiza,els agradaven molt les aventures. A son pare i a sa mare els deien Esther i Juan. Son pare treballava a un molí i sa mare cuidava de Joan,Cristina i Yaiza.Vivien a una ciutat molt gran.Un dia son pare es va quedar sense feina. Aleshores van decidir anar a viure a un poble on van buscar una casa per viure.


El poble era gran, amb moltes cases juntes unes a les altres. Hi havia un jardí amb gronxadors. La casa dels germans era molt gran, tenia  dues habitacions: una per als xiquets i un altra per als pares, dos banys, una cuina i un  menjador. Les finestres eren molt grans, amb mosquiteres. Hi havia una piscina  rectangular i un jardí amb  plantes. El  primer dia  d’escola estaven molts contents, tenien ganes de conèixer nous amics. A l’arribar a classe es van presentar als seus companys i companyes i de seguida van  fer amiguets als que també els agradaven les aventures.

L‘escola  era gran, tenia un  pati  amb  arbres i les  classes  eren  modernes, on es feien moltes activitats. Hi havia un director i nous mestres. Eren simpàtiques, cada una s’encarregava d’un curs.

Un dia a l’eixir de l’escola van decidir anar al jardí del poble per a jugar. Quan estaven jugant van veure que es menetjaven unes herbes, volien arrimar-se però tenien temor. Al final Joan, Cristina i Yaiza es van decidir i es van arrimar poquet a poquet.
Allí van descobrir una gosseta abandonada. Estava molt espantada i bruta. Van dir als amics que s’arrimaren a vorer-la. Li van donar de menjar i, tots junts, s’en van anar de passeig amb la gossa. Al tornar van pensar el nom.



Yaiza va dir el nom de Sakira i com a tots els amics els agradava li va ficar eixe nom a la gosseta. Era d’un tamany mitjà, amb orelles llargues i en punta, amb el pel de color marró claret i les potes blanques i molt carinyosa, no més feia que llepar-los les mans als xiquets.

La van portar a sa casa i li ho van dir als pares. Els  van dir que la posaren jardí. I totes les vesprades, després d’eixir d’escola, jugaven molt amb ella.