ÀLEX    I   MANEL

Hi havia una vegada un cèrvol anomenat Àlex. Àlex era baixet i tenia la pell de color marró clar i molt menut. Un dia es va separar dels seus pares. Pobre Àlex no sabia per on anar, tenia dubtes però ell va decidir anar per un caminet del bosc que era terrós i tenia uns arbres  molt alts de color verd fosc i marró. Els seus pares van començar a cridar-lo i buscar-lo però no l’encontraven

Àlex va seguir el camí, al cap d’un dia es va encontrar amb una caseta on vivia un xiquet anomenat Manel i el seu iaio. Manel era alt i prim, amb el pèl marrò, tenia uns ulls verds, nas menut i boca gran. Portava unes sabatilles de la marca Asics de color negres i blanques, la camisa era verda i uns pantalons vaquers. Manel va eixir fora de casa per a jugar amb la pilota  i al veure al cèrvol el xiquet es va asustar i va entrar corrents cap a casa del seu iaio. Manel mirava al cèrvol per la finestra, Àlex el cèrvol, estava molt trist perque estava sol i perdut. A Manel li donava llàstima el cèrvol i va eixir fora a jugar amb ell. El cèrvol es va posar molt content i en signe d´ agraïment va menejar el cap.

Àlex i Manel es van fer bons amics i tots els dies jugaven amb la pilota fora de la casa cap al bosc. Al cap del temps Àlex es va oblidar de que estava sol i perdut. Els pares d`Àlex van seguir el mateix camí que Àlex va seguir per arribar a la caseta i a l´arribar al final d´aquell llarg camí van veure a un xiquet que jugava a la pilota amb un cèrvol. Els pares a l´arrimar-se més es van adonar que era el seu únic fill Àlex!

Tots es van sorprendre molt. Àlex i els seus pares van començar a plorar d´alegria.

Manel no sabia que fer, si córrer cap a casa del seu iaio o quedar-se allí. Va decidir quedar-se perque era un moment molt emocionant. Àlex va presentar a Manel als seus pares i tots es van fer molt bons amics.

Conte contat, conte acabat.

Maria Rubio Bernat